Acabant d’exprimir aquest pany de la banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem la Via del Barbes, tot just a l’esquerra de la Savina Wall. Un itinerari sense gaire substància amb un primer llarg de tràmit per anar a buscar el mur que escalem al segon. La via, com totes les del sector…
A l’amortitzada banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem aquests dos curts itineraris, divertits i ben equipats, que bé ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada. Menció especial a la tirada de la Joe Bonamassa, una placa exel·lent de continuïtat sobre bons cantells.
A vegades algú arrufa el nas quan parlem de restauració en contes de re-equipament, diuen que no és més que un eufemisme esnob… Per entendre clarament la diferència entre el que és una restauració i què un simple re-equipament només cal donar-se una volta per aquesta petita delicadesa que és la GEEB de la Cadireta…
A la part alta de la Plantació hi trobem l’agulla del Mirador o Cara de Mico, un bony si venim pel nord però amb un bonic vessant sud, que convida a l’escalada més contemplativa en una raconada deliciosa. La Terestel és una interessant proposta de 3 tirades, que s’eleva a l’esquerra de la Xavi Sampietro…
L‘any 2011 membres del CEB van fer una encertada restauració que ens permet gaudir d’aquest preciós itinerari 100% clàssic, que cerca les debilitats d’aquest vessant de la Panxa a base de ziga-zagues i bona roca. La via conserva el seu caràcter relativament exposat, fet que li afegeix una mica de pebre a una ascensió que…
La Vidal-Farreny fou la tercera via de la paret de les Bagasses i el primer itinerari obert per una cordada lleidatana. La ruta és una síntesi d’escalada clàssica, amb una bona dosi de fissures, diedres i flanquejos que ens menen inexorablement al darrer llarg: una tirada de 40 metres de cinquè grau que són pura…
Quan fou oberta aquesta Aresta Brucs tot i la seva modesta longitud, es tractava d’una via de compromís, amb un sol pitó a la segona tirada, que poc a poc es va anar omplint de reblons a mida que cordades més porugues anaven tenint la necessitat de sentir-se segurs. Fa poc ha estat re-equipada, i…
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un…
De la Paret del Pessó la Tànger és la gran clàssica i la via més transitada; una primera part vertical i atlètica, conglomerat del bo i un equipament generós en són els principals reclams. Per contra el bosc de la part superior li trenca la continuïtat i perd tot l’ambient que teníem als primers llargs….
Tot just a l’esquerra de la preciosa Aresta Brucs s’eleva la via Stephanie, excusa ràpida i divertida per tornar-nos a enfilar al cim d’aquesta singular agulla que presideix l’extrem nord-oest de la Regió. Amb un equipament més que correcte la via s’eleva per plaques més o menys inclinades de roca excel·lent fins que poc abans…
Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura i el cert és que la Krak Band és pot petit, però alhora amaga una confitura reservada als paladars més exigents. Dos tirades radicalment oposades però amb el denominador comú d’una gran bellesa, la primera per una fantàstica fissura a equipar i la segona…
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre…
La via del Lluís es troba a la dreta de la Brothers Ruiz que creua a la part alta. El primer llarg original, és una molt poc interessant rampa de III que desmereix la resta de la via, nosaltres aprofitem la primera tirada de la Temps de Neu, que puja directa fins la primera reunió,…
Com passa sovint a les vies dels germans Masó, l’escalada esdevé l’excusa per gaudir de quelcom més, un exercici de descoberta i de gaudi contemplatiu, més enllà de graus i polèmiques. Ens endinsem doncs, en aquesta poc visitada raconada del massís per gaudir d’una escalada tranquil·la però estètica i ben trobada, amb un segon llarg…
Preciosa via, poc equipada i amb una línia esplèndida, que demana ser escalada a crits. Tot i la seva aparent candidesa haurem de donar la talla, cercant el pas, intuint per on es van enfilar aquells que van passar abans i assaborint per això mateix l’essència de l’escalada més autèntica.
Diuen de la CADE que és la gran clàssica de la Paret de les Bagasses i certament reuneix totes les característiques perquè hagi estat la via més repetida de la paret durant dècades: llarga, de grau moderat, pràcticament equipada i relativament poc compromesa. L’escalada esdevé del franca i engrescadora, sempre amb bona presa, tot i…
A l’extrem est de la Paret de la Formiguera trobem aquesta interessant via. Amb un primer llarg de diedre atlètic i passos elegants i una segona tirada amb un final aeri, esdevé el complement ideal per acabar d’arrodonir la jornada a la zona.
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure,…
Referint-se a l’Agulla Fàcil en J.M. Rodés explicava al volum dedicat a Frares Encantats que “el qualificatiu fàcil li ve de la via Normal, que és una curta grimpada; però la cara sud és una llarga aresta de més de 100 metres, amb un grau d’escalada molt difícil”. I per l’aresta sud és per on…
Escalar a Osona demana que oblidem el grau i la qualitat de la roca i ens concentrem en gaudir d’un entorn singular per exuberant i diferent. La Tirabous és una petita perla que no arriba al centenar de metres, tota una lliçó de com aprofitar aquest rocam injuriat per traçar una línia poc més que…
La característica fissura en forma d’arc del Ganivet de Diables és una línia que indubtablement ha estat dissenyada per ser escalada, i la Reina-Sànchez segueix fil per randa la lògica que marca la característica cicatriu, per enfilar-se fins al capdamunt del Ganivet de Diables. La via és senzillament preciosa, d’escalada franca i respectuosament restaurada per…
La Gorra Frígia es troba crivellada de vies per les quatre bandes, la majoria fotocòpies de les seves veïnes, que quan no les creuen les trepitgen directament aportant poc o res, a part d’inflar l’ego dels seus aperturistes capaços d’obrir a tant insigne agulla. D’entre tot aquest desori generalitzat en destaquen algunes vies per clàssiques…
La Colorantes Permitidos és una escalada de tall esportiu excitant, amb un grapat de bons ingredients: aproximació pràcticament nul·la, plaques d’escàndol, bon equipament i una roca a voltes sublim, tot això amanit amb el típic grau “Sant Benet”. L’escalada esdevé força variada, havent d’encadenar passos tècnics on la col·locació i la intuïció són fonamentals, passant…
Sense ser cap meravella la Cosmos és una via prou interessant; de tall clàssic, en destaquen per la seva plasticitat els dos primers llargs i l’agradable diedre del penúltim. Entre mig i trobarem una mica de tot, plaques, alguna panxeta i moltes feixes que li resten continuïtat i ambient. Per enfilar-nos-hi només haurem de menester…
La Bola de la Partió és un altre d’aquells monòlits absolutament singulars que donen personalitat pròpia a la Regió d’Agulles. La primera a l’agulla fou escomesa per la cordada Mallafré-Piqué -Romeu l’any 1940 obrint la Via Original pel vessant nord, tot un esdeveniment a l’època. Cinc anys més tard la cordada Boladeras-Prats-Esteve obren pel vessant…
La Bitlla és una d’aquelles agulles que demana ser escalada només veure-la, formant un perfil característic amb la seva veïna, La Bola de la Partió; el camí natural per assolir el cimall és del tot evident i és per on transcorre aquesta veterana via, plena de lògica i bellesa a parts iguals. Amb una dificultat…
Amb el seu característic conglomerat prepirinenc d’altíssima qualitat i el generós equipament, la Performance és sens dubte una de les rutes més populars del Congost. Una línia que en el moment de la seva obertura fou audaç i exposada (8 peces de progressió) va ser posteriorment re-equipada pel gaudi del gran públic, resultant una escalada…